Existeix la veu, el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc. I parlem d'aquesta mateixa, però també de la sonoritat que té a oïda de qui escolta. Al món i al nostre entorn hi ha veus agudes i greus, i veus fortes i fluixes. Per les veus fortes expressar-se i sobretot ser escoltat és una acció diària que probablement comporta poc esforç, per altra banda, per una veu fluixa, una veu tímida, és més complicat ser escoltada o més important trobar l'espai on ressonar.
Quan una persona està sola o amb poques persones, trobar un espai on ressonar costa menys que quan un espai està ple d'altres veus. Intervenen coses com la identitat, el gènere, la seguretat...
Imagineu una cova buida on hi ha dues persones, quan una diu alguna cosa ressona i per l'altre és fàcil escoltar-la, hi ha espai on ressonar i té volum, en canvi, quan en aquesta cova hi ha més persones, entre l'eco i la quantitat de sons que s'hi produeixen dificulta trobar un espai on poder ressonar. Per tant, no té tan a veure amb el volum com amb l'espai.
Si trobes espai no necessites volum, i aquí hi ha un punt important, quan se't cedeix un espai on poder-te expressar, tot i altres obstacles personals, hi ha una barrera menys a superar.
Existeixen moltes dinàmiques grupals que aconsegueixen escoltar aquestes veus, pot ser que es percebin com avorrides o lentes, però per aquest motiu s'ha d'estar més atent d'escoltar les veus activament. Per trobar un sentit.

Agnés:
responsable de l'actualització de la definició

Els himnes poden ser una manera de trobar veu també, o de donar veu a persones que no en tenen tana.